En una societat que moltes vegades prefereix evitar parlar de la mort, on el final de la vida és un tabú silenciós o es delega a lo estrictament mèdic, a la Fundación Paliaclinic apostem per mirar-la de front.
Mirar la mort de front no significa romantitzar-la ni dramatitzar-la, sinó simplement reconèixer la seva existència com a part ineludible de la vida. En la nostra trajectòria hem après que acompanyar en la mort és una forma de cuidar, i cuidar fins al final és un dret que tota persona mereix.
La societat moderna ha evolucionat en tecnologia, medicina i qualitat de vida. Però pel que fa a la forma en la que gestionem la mort, podem dir que hi ha hagut una involució. Evitem parlar d’ella, ens costa veure-la, i moltes vegades deixem que passi en soledat. Per això, l’acompanyament en la mort no és només una opció: és una necessitat urgent que interpela a la nostra ètica, a la nostra solidaritat i a la nostra capacitat d’estar presents.
Què significa acompanyar a morir des de la presència i l'escolta?
Acompanyar a morir no és un protocol. No és una llista de tasques ni una fórmula universal. És un acte profundament humà que parteix de dos pilars essencials: la presència i l’escolta.
La presència no es mesura en temps, sinó en la qualitat de l’estar. Estar sense pressa. Estar sense imposar. Estar sense voler solucionar el que no té solució. Estar per sostenir, per acollir, per validar emocions, silencis, pors, records. Moltes vegades, n’hi ha prou amb un gest, una mà, una mirada que no fuig. Estar és oferir refugi quan tota la resta sembla desmoronar-se.
L’escolta, per l’altre costat, és un dels dons més escassos en la nostra era de velocitat i soroll. Escoltar en el final de la vida significa fer-li espai a la persona que està transitant el seu últim tram, permetre-li expressar el que necessita, recordar, plorar o tancar cicles. Escoltar sense corregir, sense dirigir, sense diagnosticar. Només estar disponibles amb el cor obert.
En Fundación Paliaclinic, apostem per acompanyar des d’aquests principis. No es tracta de convèncer a ningú de com morir, sinó de garantir que cadascú pugui viure aquest moment amb la major dignitat i serenitat possible.
El valor del voluntariat per a l'acompanyament en la mort
La Fundación Paliaclinic, associada a la Federación Catalana de Voluntariado Social, està vinculada al voluntariat des dels seus orígens. No obstant això, és l’any 2013 quan es consolida i estructura formalment el programa de voluntariat d’acompanyament al final de la vida.
Aquest programa sorgeix com a resposta a la detecció de necessitats socials complementàries, les dificultats que enfronten molts pacients i les seves famílies, i el compromís de les persones voluntàries amb l’entorn i la societat, especialment en prendre consciència del patiment humà en els últims moments de vida.
Creiem fermament que la figura de la persona voluntària és un pilar essencial que dóna sentit a la tasca de la nostra fundació. Està intrínsecament lligada al valor de la solidaritat que defineix a les entitats sense ànim de lucre com la nostra.
Gràcies a la seva implicació, podem complir amb la nostra missió: acompanyar a morir i donar suport a persones amb pocs recursos i/o en situació de vulnerabilitat social en el tram final de les seves vides, ajudant-les a viure aquest moment on ho desitgen i amb el menor patiment possible.
L’acompanyament que oferim no seria possible sense el cor i l’entrega de les nostres persones voluntàries. A la Fundación Paliaclinic, el voluntariat és l’ànima del projecte.
Parlar de la mort en mitjans: visibilitzar l'essencial
Un dels majors reptes de l’acompanyament a la mort és el silenci que l’envolta. Vivim en una societat que parla poc i malament de la mort. Que l’oculta, l’endolceix o la converteix en tabú. Per això, visibilitzar l’acompanyament, parlar de com es mor, de com es pot estar amb una persona en el seu últim tram, ha de ser una prioritat en una societat com la nostra.
La Fundación Paliaclinic és una entitat compromesa amb el benestar de les persones, i a través dels seus programes socials, respon a les necessitats de qui més ho necessita: persones en risc d’exclusió que afronten una malaltia incurable o l’etapa final de la vida —ja siguin nenes, nens, adolescents, persones adultes o grans—, i les seves famílies, perquè puguin transitar aquest procés en l’entorn de la llar, envoltades de dignitat, cures i acompanyament.
Recentment hem tingut l’oportunitat de parlar d’aquesta tasca en una entrevista per a Betevé, dins d’una sèrie de reportatges sobre com vivim i acompanyem la mort. Us convidem a veure-la i conèixer de prop el valor humà d’aquest voluntariat tan essencial.
Veure l’entrevista a Betevé – “Acompanyar la mort: com som en els últims moments de vida”
També us convidem a veure el breu reportatge en el qual La Fundación Paliaclinic juntament amb el projecte “Mar de Dins”, ofereixen a pacients amb malalties avançades i les seves famílies, un “respir” per viure junts una experiència al mar.
Veure el mini reportatge de Betebé: “Sortir a navegar, una cura pal·liativa per a infants malalts i les seves famílies”
Fent referència a l’experiència en el veler amb el projecte “Mar de Dins” i la família acompanyada per la Fundación Paliaclinic, us deixem una entrevista realitzada en el programa “La Linterna” de COPE Catalunya el passat 16/6/25.
El valor d'acompanyar en la mort
A Paliaclinic ho tenim clar: acompanyar en la mort no és un luxe, és una missió. Una missió que abraça la fragilitat, que no exigeix respostes, però sí presència. Que no necessita perfecció, però sí entrega.
Perquè quan arriba el final, el que queda no són els tractaments ni les xifres, sinó les mirades, les mans, els silencis compartits. I en això, l’acompanyament és insubstituïble.