La Fundació

Sovint em pregunten per què m’he dedicat a les cures pal·liatives, per què en un moment donat la malaltia avançada i el final de vida de les persones va passar a ser la meva tasca professional principal.

Part de la resposta té a veure amb una dolorosa experiència personal que em va portar a contactar amb una realitat que només coneixia des de l’altre costat, la del metge de família que sóc. Aquesta experiència va ser el detonant per comprendre el desconcert, el desemparament, la por i altres sentiments de soledat i vulnerabilitat que impacten les famílies en aquestes situacions.

A partir d’aquí, la meva entrada al món de les cures pal·liatives i la meva dedicació als malalts al final de la vida em va permetre viure en directe quantes necessitats sorgeixen i lo poc preparada que està la nostra societat per atendre-les des d’una perspectiva integral i no estrictament mèdica, perquè el patiment és multidimensional.

I aquest va ser l’origen de la Fundació Paliaclinic, posar en marxa el somni d’acompanyar, alleujar i donar suport a aquells que estan passant per aquest moment únic vinculat a la malaltia avançada o al final de la vida, i fer-ho sobretot allà on les necessitats són més grans, com és en el mateix domicili.

Mitjançant els nostres programes estem al costat dels qui pateixen, i especialment dels qui són més vulnerables per manca de recursos o per altres circumstàncies (com en el cas dels nens), contribuint amb tot allò que va més enllà del que el sistema sanitari proporciona per fer possible una vivència menys dolorosa i més càlida i acompanyada.

Aportem ajudes de tipus pràctic que facilitin el dia a dia, però també oferim suport emocional des de diferents tipus de teràpia, i acompanyem mitjançant el més valuós que tenim, els nostres voluntaris.

En definitiva, portem humanitat allà on tant es necessita i es valora per humanitzar l’experiència del patiment i fer-lo així més tolerable.

Joan Carles Trallero

President de la Fundació Paliaclinic